Mirar al voltant

És un home jove, no deu arribar a quaranta anys. Porta una motxilla a l'esquena amb l'emblema d'una marca esportiva. No baixa de la bicicleta per mirar dins del contenidor. Està tan abocat a dins que d'un moment a l'altre sembla que se l'empassarà. Però no. Se'n va tal com ha arribat, però amb una cosa que algú altre va trobar inservible a la mà.

No gaire lluny d'aquest contenidor, en una altra cantonada, un home s'ha instal·lat en un caixer. Ha fet del rebedor de l'oficina el seu espai, però sols als vespres. Aprofita quan han tancat al públic per entrar-hi, al carrer ha començat el fred. Ha fet una mena de llit amb roba i l'acompanya, el dia que l'observo, una bossa de croissants petits i un bric de sangria.

Càritas informava l'octubre passat que des del gener havia atès més de 50.000 persones a les delegacions de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat. Parlava de persones amb dificultats per fer front a les necessitats bàsiques, com ara pagar el lloguer, els rebuts o fins i tot el menjar. La majoria no tenien feina. L'entitat alertava del desànim que provoca la situació. I feia dues crides: una als governs perquè la màxima atenció fossin les persones, i l'altra als partits polítics perquè en la campanya no s'utilitzés la immigració de forma electoral.

Les apel·lacions sembla que no han fet forat entre alguns. Estem en la cursa cap al 28-N. Just en un dia en què el PP ha hagut de retirar un vídeo lamentable de Noves Generacions en què la candidata, Alícia Sánchez-Camacho, “caçava” virtualment nouvinguts. Potser és un bon moment per recordar les demandes de les entitats que treballen per ajudar les persones amb pocs recursos i que estan patint la virulència de la crisi. Que no se'ls utilitzi electoralment, especialment als immigrants, per quatre vots. És contribuir a la xenofòbia i és immoral.

Perquè no s'hi val tot. I més enllà de les actituds lamentables i denunciables, com ara les dels populars amb la immigració, l'actual situació de crisi econòmica també fa que els missatges i atacs que els partits es llencen els uns contra els altres a la recerca de paperetes perdin sentit. No fa falta anar lluny per veure-ho. Només mirar al voltant.