La contra
Fent justícia a la pedra
La primera fase de rehabilitació de la seu del TSJC permet apreciar a peu de carrer com n'era de necessari actuar a l'edifici de Domènech i Estapà
És pràcticament del tot segur que Montserrat Tura no tornarà a ser consellera de Justícia. I no perquè en la seva gestió de quatre anys no hagi acumulat mèrits per repetir. Els vents que diuen que bufen l'aparten, a ella i al seu partit, del govern. Però fins i tot en el supòsit que aquesta previsió fos errònia i el canvi anunciat acabés sent un terratrèmol del PSC a les enquestes, i Montilla fos realment un superhome capaç de mantenir-se al poder, aleshores la número dos de la llista socialista a Barcelona tindria reservada un funció encara més alta. I, segons com, molts encara considerarien que la vicepresidència seria poc mèrit per a la seva trajectòria.
Però aquesta no pretén ser una crònica política –massa n'hi ha aquests dies a la premsa–, ni cap article –ni llepa, ni crític– sobre l'itinerari polític de Tura. Vol ser, simplement, la ressenya justa a una obra engegada durant el seu mandat, com és la posada en marxa dels treballs per dignificar el Palau de Justícia, seu de la més alta instància judicial del país.
El tarannà d'aquesta dona amb el punt just de sensibilitat per inaugurar presons descobrint-hi una placa amb els versos d'un poeta, ha estat clau per impulsar la reforma d'un edifici ple d'obres d'art, com ara les pintures de Sert que adornen els murs del saló de passos perduts. Tan necessària era l'actuació, tant s'havia degradat l'espai, que fins i tot la sala de la capella, on es reuneix la cúpula judicial del país en els actes solemnes, s'ha descobert ara que tenia greus deficiències estructurals.
Les obres avancen i, un cop s'ha retirat ja la bastida de part de la façana posterior, comença a ser evident a peu de carrer quina joia arquitectònica és el que tothom veia fins ara com una baluerna de pedra enfosquida. I com que tot plegat va de justícia, ja comença ser hora de subratllar els mèrits d'un edifici que va ser inaugurat el 1908, el mateix any que l'Ajuntament va donar al Palau de la Música el premi de millor edifici de la ciutat. I comença a ser necessari que, de la mateixa manera que el nom de Domènech i Montaner és sinònim d'arquitectura, també ho sigui el de Domènech i Estapà, responsable d'edificis clau del paisatge barceloní com el Clínic, la Model o el mateix Palau de Justícia.
