El tercer rail

Ara que, com diuen als toros, si el temps i l'autoritat ho permeten –més aviat això segon–, aviat ha d'entrar en funcionament el túnel ferroviari del Pertús, és un bon moment per recordar que la reivindicació d'un ample europeu per a la xarxa ferroviària espanyola es perd en la memòria dels temps. Com a mostra, un article del fundador de Presència, Manel Bonmatí, que el també periodista Narcís-Jordi Aragó va recordar dijous passat en l'entrega del premi que porta el nom del mestre del periodisme gironí. Escrivia Bonmatí a Presència el juliol del 1967 –i no es va cansar de tornar-ho a demanar en diverses ocasions anys més tard– que la instal·lació d'un tercer rail entre Algesires i Portbou seria la millor solució de futur –“més ràpida, eficaç i barata”– pel trànsit de mercaderies a l'est peninsular. Bonmatí es lamentava que, mentre que a Madrid s'invertien 30.000 milions de pessetes a millorar les carreteres d'accés a la capital, aquí el ministeri i Renfe es mostraven impassibles davant les demandes del territori. Com ara mateix, de fet. O gairebé.