L'altre 3%

A les campanyes electorals cada cop es fa malbé menys paper. Més vídeos, anuncis i pancartes i menys paperassa llançada per terra o enganxada a les parets. Bona cosa. No obstant això, queda encara un problema i aquest problema, amb permís del president Maragall, es diu 3%. És el petit percentatge que s'aprofita finalment dels sobres amb propaganda i paperetes que els partits ens fan arribar aquests dies a casa. Cada elector en rep uns deu, i en funció de l'abstenció, o pel fet que n'hi ha que no viuen on estan empadronats i altres factors..., finalment la gran majoria passen de la bústia a la paperera. Avui, que podem imprimir un bitllet d'avió des d'una web, o que existeixen màquines expenedores de begudes, menjar, tabac, bitllets de tren..., no té sentit seguir amb aquest sistema. Per la seva banda, l'Instituto Nacional de Estadística, que és l'organisme que dóna el cens als partits, ens hauria de permetre indicar a quin partit no volem que es cedeixin les nostres dades. Ens evitaria veure segons quines sigles i els partits s'estalviarien calés. Mentrestant, abans de llençar les paperetes (malaguanyades) aconsello destinar les sobreres a la papiroflèxia, que és divertida i relaxant: un vaixell amb les dels partits que naveguen entre dues aigües, un barret de Napoleó amb les de partits liderats amb personalisme, el típic ocellet amb les del Partit Popular...