Trossos
Madrid
Potser la més gran operació d'Estat de tota la Transició, amb governs socialistes i populars, ha estat l'aposta per Madrid. Es tractava de concentrar a Madrid totes les capitalitats peninsulars: política, financera, econòmica, cultural. Dins del model jacobí, optar més per França que no pas per Itàlia: un París que és capital de tot i que competeix en la lliga internacional i una xarxa de capitals de províncies, secundàries i igualades.
Barcelona
En aquest mapa, Barcelona no pot ser ni Torí ni Milà. Se li destina el paper de Marsella o de Bordeus. L'aposta per Madrid es completa amb una aposta per València o per Saragossa, perquè s'igualin en la lliga regional que juguen amb Barcelona. És un nou mapa polític, econòmic i cultural, però es construeix amb ciment: infraestructures, rondes, trens, autopistes. En aquest redisseny del mapa, socialistes
i populars hi han posat
tot el poder i molts recursos.
Factura
Un dels efectes és l'endeutament monstruós de l'Ajuntament de Madrid: nou vegades el de Barcelona. Gallardón ha anat a veure Zapatero per recordar-li, a l'hora de pagar, que l'aposta per Madrid no era un assumpte municipal, sinó d'Estat. Zapatero li ha dit de moment que no, perquè hi ha eleccions municipals l'any vinent. Però ell o algú des de la Moncloa acabarà dient que sí. I l'Estat acabarà pagant. És a dir, nosaltres acabarem pagant la nostra quota d'una operació dissenyada contra nosaltres.
