El vell i el nou

L'hort dels cirerers, de Txèkhov, arrossega un dels arguments universals de la nostra cultura: la confrontació subtil entre el vell i el nou. Té una de les llavors immortals, tal com dirien els estudiosos de la comunicació Jordi Balló i Xavier Pérez, que passa del teatre a pel·lícules com Il Gattopardo, de Visconti, i Allò que el vent s'endugué, per exemple.

A L'hort dels cirerers, al Romea, amb direcció de Julio Manrique, es retrata un món en decadència, una casa rica que va perdent l'alegria, mentre el temps tediós abona el final d'una família, i d'una època. L'única manera de salvar l'hort dels cirerers dels deutes que assetgen la propietat és subhastar-ne un seguit de parcel·les per als estiuejants. I aquest anar entre el vell i el nou no és el càndid rampell de Foix, que es movia entre exaltació i enamorament. Als drames vuitcentistes de Txèkhov el vell queda superat per la mar de progrés que significa el nou.

Vista la llavor del genial dramaturg rus, em sembla que, a més de saltar al cine, també creix en la campanya electoral. Si m'ho permeteu, de l'hort dels cireres, la llavor passa al Pati dels Tarongers.

També hi ha una mena de subhasta, però de promeses, i a més la coincidència dels bons de la Generalitat fa pensar en el tràngol financer dels Andreevna. Assistim a un intent de trencar el tedi via vídeos eroticofestius, mentre que allò important, la crisi, passa a segon terme, com els personatges que festegen i busquen la diversió sota el cirerer. També hem tingut jocs d'escopeta, com a La gavina, i a més Txèkhov també va escriure Les tres germanes, que perseguien la utopia d'una vida nova, una vida feliç, com la que ha perseguit fins ara el tripartit, i L'oncle Vània, és clar, en què hi ha qui veu un discurs ecologista. Si us sembla poc, també és seu el monòleg Sobre els danys del tabac, i ara s'endureix la llei per als fumadors. Mentre discutim què és vell i què és nou, no badem més: A.Txèkhov s'ha guanyat un lloc al Saló Sant Jordi.