Blocs

No entenc per què concorren tantes llistes en les eleccions al Parlament 2010#28N. Costa trobar una explicació científica de per què s'han pogut mobilitzar 3.882 candidats per a només 135 escons. Me n'he de sorprendre perquè passa en plena desafecció de la política?, o, al contrari, és el resultat del desencís per la política, dels desenganyats que es mobilitzen?És bestial: a Barcelona s'ha passat de 18 a 29 candidatures; a Girona, de 18 a 26; a Lleida, de 16 a 29, i a Tarragona, de 18 a 30. No obstant això, tenim poca informació, o gota, de la majoria de candidatures.

Moltes candidatures no tindran ni vots: ni sumades, no podran superar el vot en blanc. Tot i estar abocades al fracàs, es presenten. Un politòleg em diu que es presenten per fer proselitisme del seu moviment en els espais gratuïts (i ja deuen haver sortit al DOGC!). A més, quasi no tenen despeses i les paperetes les paga l'administració, i guanyaran quatre xavos pels vots que obtindran. Aquesta inflació de candidats outsider és l'excusa perquè el sistema vulgui mantenir la divisió entre parlamentaris i extraparlamentaris. Ja li va bé: si hi ha una formació nova amb ganes de pujar al tren del sistema, les normes la deixen fora. És la perversió del sistema.

Als mítings dels partits polítics que formen part del sistema, hi sol haver poca gent que no sigui de la seva colla. Tothom ha passat d'apostar pels locals de capacitat més gran de cada poble a buscar-ne de ben adequats perquè semblin plens. De la sala simfònica a la sala de cambra.

En canvi, molts actes d'alguns partits extraparlamentaris amb voluntat d'incorporar-se al sistema són plens. Plens vol dir que omplen els locals més grossos. Essencialment parlem de dos o tres. Si omplen vol dir que han encertat el missatge? Potser han encertat la simplicitat: independència. Potser l'han simplificat perquè el seu programa no és de govern i no han de simplificar centenars de propostes. No ho sé. El problema és que se'n parla poc perquè les normes del sistema expulsen els que no en són. Si cada quatre anys tothom parteix de zero (diputats), per què les institucions no afavoreixen la igualtat d'oportunitats, fins i tot als que suposadament estan abocats al fracàs. Els que tenen calés ja s'espavilaran, però no està bé que els mitjans institucionals no siguin equànimes. I el més lamentable és que els mitjans institucionals no puguin informar de tothom. Això és democràtic? No. Per això els periodistes de TV3 i Catalunya Ràdio protesten contra els blocs electorals, perquè no hi prevalen els criteris periodístics. Si creuen en els criteris d'interès informatiu, els hauria de caure la cara de vergonya haver decidit fer vaga general i no haver fet un seguiment continuat de l'aturada del 29-S?