Comissions

Als pacients lectors, o lectores, que esteu llegint aquest article, segur que us passa el mateix que a un servidor: manteniu tractes habituals amb entitats bancàries. No heu pas de patir. Us podeu considerar persones perfectament normals. A alguns us passa més que a d'altres. A molts us agradaria que us passés menys, especialment si esteu embrancats en hipoteques, rebuts en cascada, números vermells i altres misèries de la vida quotidiana. En general, tots hem tingut entre els somnis més agradables aquell en què una corrua de delegats d'oficines bancàries del barri fan guàrdia a la porta de casa per captar la nostra fortuna acabada de guanyar en un cop de sort. El cop de sort a mi tampoc no m'ha arribat, no cal que em tingueu enveja.

Això sí, aquests últims anys, posem-hi un parell o tres, tant vosaltres com jo segur que hem notat una certa gasiveria de les entitats financeres a l'hora de concedir-vos crèdits o negociar un interès mínimament decent per als vostres dipòsits. No heu pas de patir, tampoc. Us podeu considerar persones perfectament normals. Normals i víctimes d'un sistema bancari que després de provocar una crisi amb la seva avarícia desbocada, que ha tallat l'aixeta quan el castell de cartes se'ls ha ensorrat, que ha rebut un auxili obscè per part de les administracions públiques, ara ja fa uns mesos que ens està esprement dissimuladament amb el gota a gota de les comissions. Segur que hi ha molts economistes que tenen alguna manera de definir això. Jo no sóc economista, per això definiré allò que ens passa als clients del sistema bancari com ser cornuts i pagar el beure.