Opinió

DE SET EN SET

‘Gilipollada'

Com que el PSC ha introduït en el debat electoral el terme gilipolles, no em puc estar de qualificar amb la paraula que millor el defineix –gilipollada– el símil irlandès que va fer el seu candidat a la presidència per atacar els independentistes. “Els que diuen que amb la independència tot se soluciona no poden garantir que amb la secessió se sortiria abans de la crisi”, va dir José Montilla agafant el rave per les fulles i recordant que la Irlanda independent és a tocar del precipici i necessita l'ajut financer de la UE per rescatar una banca arruïnada per la bombolla immobiliària. També podia haver dit que formar part de l'Estat espanyol no era sinònim d'estar condemnat a tenir bombolla de totxos –el País Basc no és independent però no n'ha tingut–, o haver estat objectiu i haver explicat que a la UE hi ha estats petits com ho seria la Catalunya independent que tenen unes finances públiques sanejades i que no han tingut crisi bancària o se l'han pogut solucionar sols, com Dinamarca, Luxemburg, Finlàndia, Àustria, Bèlgica i Eslovènia.

Però no, el que interessava era dir que una Catalunya independent seria massa petita per evitar el rescat, i dir-ho sense explicar que, a part de l'estatus internacional, la situació econòmica als dos territoris és molt diferent: el sector financer català està molt millor –per això, per rescatar-lo no ha calgut que Angela Merkel, David Cameron i Nicolas Sarkozy posessin cara de mala llet, amb l'amenaça del Banc d'Espanya i el seu Frob n'hi ha hagut prou– i el forat en els comptes públics és de més bon tapar perquè, per no anar més lluny, Irlanda és un paradís fiscal, amb un tipus de l'impost sobre societats del 12,5%, tan baix que ni Joan Laporta gosaria proposar-lo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.