Orgasme femení

Com deveu recordar, Tirèsies, el cèlebre endeví de Tebes, havia estat castigat a esdevenir dona per Hera, perquè havia impedit l'aparellament de dues serps; en compensació, Zeus li va donar el do de la profecia; set anys després, li van retornar la seva condició d'home. Tirèsies apareix tot sovint al textos mitològics, i en alguns de tan importants com l'Odissea o la tragèdia d'Èdip.

Com que aleshores no existia la cirurgia, Tirèsies va ser durant molt de temps l'únic individu que havia estat home i dona; així doncs, en una altra disputa de Zeus i Hera sobre qui té més plaer sexual, si l'home o la dona, van preguntar-ho a Tirèsies. Aquest va dir que si dividim el plaer en deu parts, 1 de les parts és plaer d'home i 9 són plaer de dona. Hera va tenir un gran disgust perquè ella sostenia el contrari. Tinc la impressió que, tot i la seva imponent divinitat, Hera no va rebre del seu august marit les satisfaccions que hauria calgut esperar d'un tronera com Zeus.

La cosa ha quedat en suspens, perquè els mascles humans senten un gran entusiasme per les seves glàndules sexuals –tot sovint, sense justificar-ho–; així doncs, la Universitat Rutgers de Nova Jersey –segons publica un diari tan pudibund i pepero com El Mundo– ha fet un experiment amb escàner a 16 voluntaris. El resultat ha estat espectacular: l'orgasme femení és una “cascada hormonal” més intensa i prolongada que el dels homes. Mira si el cec Tirèsies no tenia raó avant la lettre, malgrat no comptar amb els formidables avenços de la ciència actual.

Em pregunto, però, si els 16 voluntaris no s'han trobat cohibits per dues raons: l'una, estar ficats en un escàner, que és un artefacte molt angoixant; i l'altra, masturbar-se sabent que cada moviment és analitzat per un impertorbable grup de científics. La psicologia ha demostrat que un subjecte observat no actua igual que un de no observat. A mi, per exemple, que tinc dificultats amb la vista, quan mira la gent m'ajuden quatre o cinc mascles a pujar unes escales, però si no hi ha públic m'he de repenjar en la barana, definitivament lliurada a les meves pròpies forces. No ho dic amb la més mínima amargor sinó que ho constato per meravellar-me un cop més de la complexitat dels “ídols del teatre” o els “ídols de l'àgora” dels humans, com els anomena l'intel·ligent i oblidat Francis Bacon.