Trossos

Debats

Més que les entrevistes, els debats electorals són l'ocasió de veure encarnades les idees polítiques. És a dir, de veure en el contrast dialèctic els valors personals dels líders: convicció, seguretat en el seu discurs, capacitat d'improvisació... Per això els resultats dels debats són molt impressionistes i tenen més a veure sovint amb com es diuen les coses que no pas amb què s'hi diu. No és dolent. La política també valora les persones.

Per a molts ciutadans, la més gran aproximació a la personalitat dels líders polítics és la seva rèplica al Polònia. Dit sigui amb admiració pel programa. En el debat de TV3 van guanyar els candidats que millor van desmentir la seva caricatura al Polònia. Contra el Mas del Polònia, vanitós i frívol, un de tranquil i educat. Contra el Puigcercós del Polònia, primari i aspre, un de més sofisticat i reposat. I van perdre els qui més s'assemblaven a la seva caricatura.

Escoles

En el de TV3, es van posar en contrast dues escoles de debat. Una de diguem-ne més catalana, pausada i florentina, i una de més pròpia de mitjans de Madrid, més combativa i crispada. Oasi contra populisme? Potser sí. Rivera va ser de l'escola guerrera. I hi va tibar a estones Alícia Sánchez-Camacho. No sóc gens partidari d'importar les formes del debat espectacle, terreny abonat per al populisme. Espero que no se'ns plantin en el cara a cara ni en la darrera setmana de campanya.