L'‘striptease' dels candidats
En Joan Puigcercós té un Renault Scénic com el d'en Joan Herrera, que a més és propietari de dues bicicletes. L' Albert Rivera cavalca en una Yamaha i condueix un Audi 3. L' Alícia Sánchez-Camacho no té res motoritzat. Tots tenen hipoteques i un compte d'estalvis, i algun, segona residència. L'Artur Mas i el president Montilla van més granats, però mentre que el convergent té casa pròpia, el president, no. Tot plegat, un apassionant striptease amb més bruc que suc. En primer lloc, perquè els diputats electes ja fan declaració de béns al Parlament, però, a més, perquè saber si els candidats tenen cotxe, viuen en un pis o una casa i si tenen accions o deutes no té més transcendència que alimentar les converses de porteria. O és que caldria convenir que el que va més curt d'armilla és més honrat, el més estalviador, més bon gestor, i el que no té cotxe, més ecològic? Seríem un país molt estrany, si els electors decidissin el vot en funció d' aquestes foteses. En un atac de transparència durant la campanya, els candidats han de revelar públicament elements que pertanyen a l'esfera íntima. Des de les seves preferències musicals, si saben planxar o quants diners porten a la cartera, tot és escrutable, com si qualsevol resposta a aquestes qüestions fos determinant per avaluar les seves capacitats. Sociològicament, pot ser un exercici interessant, però tampoc no acabo de veure per què si a algú li agrada en Llach ha d'estar més preparat per reduir l'atur que un fan d'Abba. O per quins set sous el traçut que fa una paella ha de ser més bo gestionant els impostos que el presidenciable que no passa de l'ou ferrat. Però el pitjor és que la campanya ja és a la recta final i els temes veritablement transcendents que den difuminats, mentre que l'atenció se centra en un vídeo orgàstic, una candidata que surt de la dutxa o un joc virtual en què s'ataquen immigrants i independentistes. El caire freak d'aquesta campanya no ajuda gaire ni a fer augmentar la consideració pública dels polítics ni tampoc a aixecar la qualitat de les eleccions de la nació. Més d'un, Ebre enllà, s'ha fet un bon tip de riure.
