El vot inútil

El vot inútil és aquell que no s'exerceix. I serà l'opció d'un tant per cent important de la ciutadania, que diumenge es quedarà a casa i no farà ús d'un dret fonamental. Respecto l'abstenció, com respecto els creients, però ni una cosa ni l'altra ens ajuden a avançar. El dilema és quin partit hem de triar. Aquests dies rebem la propaganda electoral a casa, i els mitjans de comunicació catalans van farcits d'entrevistes, anàlisis, perfils i tots els gèneres periodístics que ens puguin ajudar a conèixer una mica més els principals candidats. Tampoc no se'n refiïn, dels titulars, ni de les enquestes, ni dels mediàtics, ni dels tertulians habituals. Cadascú ha de trobar el seu camí, i si no el veiem en les formacions tradicionals, cal parar atenció a les candidatures que no surten gairebé enlloc i que poden tenir propostes prou interessants. N'he triat algunes de les més singulars: Pirates de Catalunya, Partit dels Pensionistes en Acció, Pagesos per la Dignitat Rural Catalana, Escons en Blanc, Partit Gai, Lèsbic, Bisexual i les variants sexuals que vulguin afegir-hi... En resum, per opcions no quedem. També han sorgit discrepants que expliquen per què no aniran a votar. És curiós que un articulista reconegut com Gregorio Morán, que cada dissabte té molts seguidors, arribi a dir que “les eleccions del 28-N són una festa que s'ha muntat la classe política catalana per perpetuar-se a si mateixa”. Home, no fotem! El mateix es pot dir de totes les eleccions i del sistema de partits amb el qual es regeixen les democràcies. Morán fa una crítica contundent de la situació actual, i si bé amb algunes afirmacions podem estar-hi d'acord, aquesta frase resumeix maximalisme i desprèn allò que trobem en molts opinadors a casa nostra: per què necessitem eleccions a Catalunya, si ja tenim les espanyoles?