Indiana

Coincideixo amb el que l'escriptor i periodista Martí Gironell va afirmar en aquestes pàgines el 24 de novembre: si el monjo montserratí Bonaventura Ubach fos americà, ja el coneixeria tothom. Se n'haurien fet estudis, novel·les històriques com la que ha escrit el mateix Gironell i, sobretot, pel·lícules, moltes pel·lícules. Perquè de material per construir històries apassionants a l'entorn del personatge, que l'autor compara amb Indiana Jones, n'hi ha i amb escreix. El que passa és que aquest lament del novel·lista historiador per l'oblit del pare Ubach es pot estendre a moltes altres figures destacades.

Avui és diumenge, i per això no estic per a jocs d'esgrima. No em posaré a discutir si les pel·lícules són suports dignes per donar a conèixer les biografies il·lustres. Crec que les pel·lícules, encara que en general donin més valor a l'acció que a la reflexió, s'han de posar al costat dels estudis i de les novel·les, i que al final tot ajuda.

M'agradaria poder escriure que el cas del monjo Ubach n'és una excepció, però en realitat l'oblit i la ignorància és la norma. En la nostra història hi ha hagut molts personatges que han tingut vides interessants. Penso en personatges de la medicina que van tenir vides d'aventura i van introduir grans avenços a casa nostra. Podríem començar per Jacme d'Agramont, que el segle XIV, quan la llengua científica era el llatí, va escriure un llibre en català de prevenció de la pesta; o de Josep Salvany, que va estendre la vacuna de la verola per tota l'Amèrica del Sud fa dos segles. Grans desconeguts, vergonyosament per a nosaltres.