Bilingüe

Els defensors del bilingüisme fan trampa i, a més, sempre m'han semblat uns oportunistes. Tots els catalans en som, de bilingües. Tots parlem català i espanyol, i dir que aquesta habilitat està en perill perquè l'ensenyament es fa en català no és fruit de la ignorància sinó de la mala fe. Perquè, si això fos veritat, després de més d'una trentena d'anys d'immersió lingüística, aquí ja no es parlaria espanyol. La tossuda realitat desmenteix les opinions interessades que es repeteixen a Madrid, sovint escrites per gent que no ens coneixen.

He dit que són oportunistes perquè canvien el discurs de manera imperceptible, segons els convé. Un exemple? Fa uns anys, s'erigien en defensors dels drets humans, i més en concret del dret a rebre l'ensenyament en la llengua materna. Però és clar: després van arribar milers d'immigrants i de cop ja no defensaven el dret a conservar la llengua materna, sinó el dret a triar entre el català i l'espanyol. Els drets humans reescrits sin que se note el efecto amb algun pretext nou, perquè els sofistes sempre en troben.

Per cert, que alguns promotors de totes aquestes iniciatives es van dedicar, durant un Sant Jordi, a buscar firmes a favor de la seva causa. Jo era a la plaça Catalunya i un se m'anava a acostar, però va fugir quan va veure que duia un Avui plegat sota el braç. Com un vampir quan veu una rastellera d'alls.

No sé per què estic escrivint això, perquè en realitat sóc un gran defensor del bilingüisme. Sí, jo també vull una Catalunya que parli dues llengües: la catalana i l'anglesa.