Cara o creu
Alguns polítics es queixen que no poden fer un cara a cara a pocs dies de les eleccions. Els mateixos i d'altres volen i dolen amb els blocs electorals imposats als mitjans públics. Certament, la llei espanyola té un pecat original que es diu herència del franquisme. Però també és cert que en aquest àmbit l'autogovern català no ha estat exemplar. Segurament amb tants anys de restabliment democràtic, alguna cosa s'hauria pogut fer per no dependre de lleis i lògiques estrictament espanyoles. Però quan els polítics se'n lamenten, a mi no em fan cap pena, sincerament. Tenim i tenen les lleis que ells volen, i si no els agrada, la seva obligació hauria de ser canviar-les.
Una altra qüestió és fins a quin punt la polèmica mediàtica del cara a cara ha estat buscada sabent, per alguna de les parts, que mai no hi hauria una confrontació televisada entre el president i l'aspirant, és a dir, entre qui va a darrere i qui va claríssimament a davant en les enquestes. Potser en algun moment va ser sincera la intenció, però vist l'espectacle final fa més la sensació que ha estat una cortina de fum per generar sensació de bipartidisme precisament a les portes dels comicis més italianitzants –per l'hipotètic mapa fragmentat– de la història recent del Parlament de Catalunya.
És evident que el cara a cara esvaït in extremis haurà servit per mantenir en els mitjans la ficció d'allò que no es va acabar de veure en el debat a sis. Dit d'una altra manera, que el cara a cara ha distret l'atenció d'un debat plural que va donar de si molt més que el cop d'efecte de l'últim minut.
El dia que Catalunya es doti d'una llei electoral pròpia s'evitarà la imatge de supeditació a Madrid, d'humiliació de dos candidats, una televisió pública i mig país. El dia que l'autogovern sigui exercit a fons no només els candidats deixaran de dependre d'uns magistrats de Madrid, sinó que superarem altres cotilles. El cara a cara s'ha de poder fer, però més d'un i amb altres opcions polítiques. També s'han d'obrir llistes i portar les tecnologies a les urnes. La vella política i comunicació, en plena crisi en l'era de les xarxes socials.
