el defensor del lector
Què és notícia important?
Ja heu anat a votar? Jo sí, tot i que no vol dir que no respecti la llibertat de cadascú. El que us puc assegurar és que he posat el meu gra de sorra. Per part meva, he fet tot el que era a les meves mans. Ara són els polítics, els que han de complir les seves promeses. Ja sabem que prometre és fàcil, però també sabem que “a sants i minyons, no els prometis si no els dons”. I la nostra tasca ara serà la de vetllar perquè no ens donin gat per llebre. I abans d'entrar en matèria, deixeu-me saludar el nou diari que acaba de néixer. Un altre diari en català, fantàstic. Encara estem en minoria, cosa que vol dir que no som un país normalitzat. Els desitjo sort i confio que facin un gran servei al país. Hem de ser molts a remar si volem arribar al final del trajecte. I el camí és llarg.
Anem per feina. L'Albert Roma, de Rubí, es queixa de les preferències de les notícies del diari del diumenge 14 de novembre. Esmenta uns quants fets que van succeir el dia abans –la mort de Berlanga, l'alliberament de Suu Kyi, la caiguda del govern francès– que creu que haurien d'haver anat destacats. En canvi, diu, “la notícia estrella i essencial del dia ha estat l'entrevista a Bartomeu Muñoz, al qual senyor se li ha dedicat la part més principal de la capçalera i tres (3) pàgines senceres”. Anant més enllà, l'Albert utilitza adjectius com “interessada” entrevista, i arriba a afirmar que “admetria que aquesta persona hagués pagat per aquest article”... D'entrada, puc assegurar que aquí ningú no ha pagat res, accepto que tot és discutible en aquest món i per això en parlem a bastament amb la direcció. Estan segurs que es tracta d'un document molt vàlid, si tenim en compte que aquesta persona va sortir en tots els diaris de manera destacada. No he fet el càlcul del nombre de planes que el diari va dedicar a la seva detenció, però són moltes més que les tres de l'entrevista. Quan vaig estudiar periodisme, vaig aprendre que la proximitat marca molt la importància d'una informació. I si tenim en compte que El Punt és un diari comarcal, és lògic que es doni preferència a les notícies de casa, sense oblidar, és clar, les de més lluny. Un detall: en l'edició de les comarques barcelonines es dedicava a aquesta entrevista una part important de la portada, com molt bé diu el nostre lector; en canvi, a l'edició de les comarques gironines ni tan sols surt a la portada. És el que deia, la proximitat. Potser donaria una mica de raó a l'Albert, intentant ser conseqüent amb el que acabo de dir, que tres planes són massa per a l'edició de Girona, i jo hauria preferit que se n'hagués fet un resum. La meva opinió no coincideix amb la de la direcció, que creu que també a Girona tenia tot l'interès. Podem dir, i crec que tothom hi estarà d'acord, que El Punt des dels seus inicis ha estat fidel al principi de comarcalitat. Ha de ser molt i molt important una notícia de fora, perquè mereixi una portada del nostre diari. I amb això no volem dir que sigui millor o pitjor que el que fan altres diaris. Simplement, som diferents.
No se censuren cartes
Joan Maria Serch se'm queixa perquè no ha sortit publicada una carta que va enviar al setembre titulada “«Catanyol» a TV3?”. “No entenc i encara menys comparteixo els criteris d'El Punt per triar o «censurar» les cartes dels lectors”. He investigat aquest cas concret, i m'han assegurat que aquesta carta no va arribar a la redacció o es va perdre, això no ho sé. Deixeu-me dir amb tota contundència que El Punt no censura les cartes. És un tema que he seguit de prop, perquè no és la primera vegada que algun lector se'n queixa. El que sí que fa el diari, i ho ha de fer, és deixar de publicar cartes que van contra els drets de les persones. No oblidem que legalment el diari és coresponsable del que publica, i la veritat és que a ningú no li agrada anar a la presó o haver de pagar una multa. És cert que hi ha lectors que són molt prolífics, i no se'ls publica tot el que envien. Però s'hi parla i es pacta. La carta d'en Joan ja haurà sortit publicada quan surti aquest article, segons m'asseguren, i li ho han comunicat personalment. La secció d'El Lector Escriu és d'aquelles de les quals el diari té una cura especial. Es parla amb els lectors que escriuen i se'ls comenta qualsevol problema que hi pugui haver, i es procura que no es colin anònims amb mala intenció.
I acabo amb un correu de Joan Planas, de Bordils, al qual agraeixo les seves paraules quan ens diu: “Vinga, endavant amb la feina ben feta que feu cada dia”. Quan parlàvem de l'ós del Vallespir, dèiem que el van veure just a la “frontera” amb Catalunya. Pecat mortal, Joan, un error imperdonable per a un diari com el nostre, que creu de debò en els Països Catalans. En canvi, el breu del diari del 7 de novembre en què es deia que la Xarxa Rescat va atendre 30 milions de trucades al llarg del 2009 és ben cert, encara que ens estranyi. Segurament hauríem d'haver explicat que aquesta xarxa de radiocomunicacions pertany als cossos operatius del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació i altres agents públics relacionats amb la gestió de les emergències de Catalunya. Aquí hi ha mossos, bombers, guàrdies municipals, metges, agents rurals...
Joan, no calia rectificació, la notícia era certa: 30 milions.