El Barça i Catalunya

Contràriament al que sembla que pensa la majoria de la gent, el Barça és només un club de futbol. ¿Que hi ha molta gent –dins i fora de Catalunya– que identifica el Barça amb Catalunya? Cert. Però una creença no pot confirmar mai una teoria ni esmena la realitat. En el nostre cas, una creença, per compartida que sigui, no confirma la teoria isomòrfica que relaciona íntimament el Barça i Catalunya amb la idea del més que un club. En tot cas, que el Barça sigui únicament un club de futbol és bo per a Catalunya. I ho és, perquè ens normalitza i homologa a la resta de les democràcies. Si el Chelsea, el Bayern o la Roma són clubs de futbol i no succedanis d'Anglaterra, Alemanya o Itàlia, per què el Barça ha de ser més del que és? Que jo recordi, només el Real Madrid –durant la dictadura franquista, per cert– va ser més del que és tot esdevenint el club del Règim. Les derrotes esportives del Barça, són derrotes polítiques de Catalunya? D'altra banda, què passa amb els altres clubs catalans de futbol? Potser, més enllà dels seus èxits esportius, són clubs catalans de segona? Potser aquests clubs catalans de segona han d'acceptar la seva subalternitat nacional?

Tinc la impressió que la creença que identifica el Barça amb Catalunya és l'expressió en clau esportiva d'aquell centralisme –¿potser jacobinisme?– que tant critiquem.