Trossos

Campanya

Avui és potser l'únic dia en què es pot reflexionar sobre com ha estat la campanya electoral catalana. A partir de demà, qualsevol judici quedarà marcat pels resultats: parlarem de si la campanya de cadascú ha estat o no eficaç. Però l'eficàcia no és l'únic criteri. Una campanya pot ajudar a tenir bons resultats a les urnes però haver estat negativa o equivocada des de la perspectiva dels valors democràtics.

No tots

De vegades, els periodistes, per tal de no ser acusats de partidisme, fem generalitzacions impròpies. Parlem de la campanya de les catalanes, i constatem que a estones hem fet el ridícul com a país o que s'ha cedit a temptacions populistes, com si tots els partits ho haguessin fet igual. I no és veritat. Hi ha partits que han fet la campanya seriosa i en positiu. N'hi ha que l'han feta en clau populista i buscant la crispació. I n'hi ha que han alternat les dues coses.

Populisme

Des dels orgasmes fins a la crida al vot de la por o a la destrucció de l'adversari, en la campanya ha tret el cap el populisme. En la premsa estrangera hem sortit com si fóssim uns friquis. Però –ho deia en Joan B. Culla– aquesta pinzellada populista és el més inquietant, perquè va participar en la resposta política a la crisi dels anys trenta, i va acabar fatal. No tots hi han jugat. Com més central voldria ser un partit, més inquietant que ho hagi fet. També pot ser un criteri per anar a votar 0.