El xantatge (I)

El tracte, tal com ens el presenten, és aquest: jo et deixo els diners, però, a canvi, exigeixo unes condicions per assegurar-me que me'ls tornaràs. En principi sembla raonable, però no estem pas parlant d'un préstec entre particulars o entre una entitat bancària i un client, sinó del pacte entre això que en diuen el mercat de capitals i els estats que hi acudeixen per obtenir finançament. Si parléssim de particulars o del negoci de la banca seria diferent, però si parlem d'un tracte que abasta un estat sencer tot pren una altra dimensió. I encara més si allò que el mercat de capitals reclama com a garantia del préstec són retallades en les despeses socials (sanitat, educació), en les polítiques de compensació (atur, dependència), en les pensions públiques i el sou dels funcionaris i en la inversió estatal en infraestructures. Si els mercats exigeixen tot això, la condició és, evidentment, abusiva i aquí tenim un conflicte o hauríem de tenir-lo si els polítics electes fossin més valents i no tan servils amb el capital.

El benestar d'un país i les polítiques socials no es poden posar a subhasta d'aquesta manera. Que els mercats de capitals inverteixin els seus diners en un país no hauria de suposar que aquest país s'humiliï davant d'aquest capitalisme internacional que, tal com diu Steiner, “mai no havia bramat tan fort d'una banda a l'altra del planeta”. És aquest capitalisme global que fa i desfà sense límits, sense més llei que l'oferta i la demanda i l'astúcia del negociant, sense traves, sense taxes que li facin pessigolles de debò, valent-se fins a l'extrem més despòtic i desagradable de la fortalesa que li dóna la seva mateixa immensa riquesa. Els polítics cedeixen a aquest poder i compten que ja recuperaran el vot dels electors amb campanyes de convicció i d'imatge. Així, posen els seus països i les poblacions que els han votat als peus d'aquest cavall que renilla feliç i trota d'una banda a l'altra de la terra a través de les xarxes informàtiques i de les grans transaccions de diner virtual. Demà, segona part.