Opinió

Kovacsics

Fa unes setmanes, el vilanoví Adan Kovacsics va rebre el Premio Nacional de Traducción 2010, lliurat pel Ministeri de Cultura de l'Estat espanyol. El premi és un reconeixement al conjunt de la seva obra com a traductor. Nascut a Santiago de Xile l'any 1953 i estudiant a Viena, Kovacsics és d'ascendència magiar, tot i que estigui instal·lat a Catalunya de fa dècades. Especialista en literatura austríaca i hongaresa, en la seva cartera d'autors destaquen les traduccions al castellà del guardonat amb el premi Nobel Imre Kertész, György Konrád i Péter Esterházy. També és autor de l'assaig Guerra y lenguaje, publicat per Acantilado.

Kovacsics de ben segur que ha rebut la distinció amb humilitat i discreció. No és la primera que rep: ja havia estat guardonat i condecorat a Àustria, Hongria i al mateix Estat espanyol. Ell és així, afable fins al punt d'estranyar-se quan algú el vol entrevistar, com a mi mateix em va passar ja fa uns quants anys quan ho vàrem voler fer (i ho vàrem aconseguir) per a l'extinta revista Encanal. Ara que el vent de les eleccions ja no ens despentina és el moment de centrar-nos en allò que realment interessa a la ciutadania, en general, i a bona part dels polítics: la literatura de volada i les persones que la fan permeable a totes les cultures reinterpretant-la amb tot el seu bagatge lingüístic i vital.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.