I Carretero es va amagar

Per més voltes que hi faig, encara és hora que acabi d'entendre per què el líder de Reagrupament, Joan Carretero, va decidir la nit electoral tancar-se a casa seva a Puigcerdà i no donar la cara davant els seus militants i el públic en general. Carretero va al·legar que ahir al matí havia d'atendre la seva consulta mèdica a Puigcerdà, però, francament, aquesta excusa em sembla de mal pagador. I tot això sense entrar a valorar quines alternatives hi havia per eludir aquest compromís o les maneres d'arribar més o menys descansat a lloc, encara que sigui tard a la nit. Ras i curt, Carretero no va voler afrontar la situació i va abandonar els militants i seguidors que tant i tant han fet per ell en aquesta campanya enganxant cartells i penjant pancartes arreu de les comarques gironines, sovint amb diners de la seva pròpia butxaca. I van haver de ser ells tots solets els que, per parlar en llenguatge necrològic –que diríem que s'entreveu força adequat al cas– elaboressin el dol. Joan Carretero és un personatge ben peculiar, però hi ha peculiaritats que, a vegades, són d'una mala educació suprema.