Destintinats

Notícia de fa pocs dies i que promet (hi ha prevista sentència, diuen, pel propvinent febrer) és que una associació d'immigrants francesa s'ha querellat contra el popular còmic d'Hergé Tintin al Congo (1930 i 1946), pastura lectora de generacions d'infants arreu, al qual acusen de xenòfob i de colonialista, raó per la qual en demanen la prohibició o, si més no, la venda en la secció per a adults.

La primera consideració que s'imposa és que l'etnocentrisme, com l'energia, ni es crea ni es destrueix, només es transforma, i que, doncs, d'haver estat monopoli de l'home blanc occidental, ara esdevé igualment patrimoni de races altres, que volen així fer llur particular ajust de comptes contra situacions pretèrites evidentment injustes.

La segona consideració, però, més esborronadora, és la que duu a constatar el pes insalvable del cronocentrisme. En virtut del qual es pretén enjudiciar i fins comprendre el passat en funció només de criteris actuals, amb la subsegüent deformació procustiana i malinterpretadora d'aquell.

Per dir-ho amb exemples: si prospera la denúncia indicada ja ens podem preparar perquè, a casa nostra, aviat hi hagi immigrants subsaharians que demanin d'empaperar les aventures d'en Massagran d'en Folch i Torres, women enragées que exigeixin de fer semblantment amb l'Spill de Jaume Roig, catòlics de base tolerants i ecumènics que reclamin igual procedir a propòsit de les obres de Ramon Llull, etcètera.

¿És aquest el rescabalament a què cal aspirar per tanta d'atrocitat comesa en l'antic? ¿És així com podrem posar fre a les injustícies encara subsistents en el present? I, encara, ¿algú creu de debò que treballarem per un futur millor a còpia de veure'l des d'una òptica exclusivament presentista, ignorant de què ha estat la història i per què?

Sí, l'infaust políticament correcte ens pot deixar ben destintinats, més amatents a negar que no pas a valorar amb coneixement de causa i, doncs, a transformar en positiu.