Nit de sentiments oposats

La de diumenge va ser una nit gèlida al carrer i també a l'interior de les seus d'alguns partits. La difusió de les dades de l'enquesta feta a peu d'urna va ser per alguns la primera estocada d'una nit que es va escurçar de manera directament proporcional a la davallada en percentatge de vots de cada formació. Mentre alguns obrien el cava, els altres marxaven cap a casa amb la cua entre cames. A la seu badalonina del PSC anaven arribant amb comptagotes els interventors destacats als diversos col·legis electorals. Cada taula arrencada de les mans de la dreta, encara que fos pels pèls, representava una petita victòria en una nit en què no hi va haver massa motius per a l'alegria. Així ho reflectia l'afluència al local, lluny de la registrada en conteses més glorioses. Els pocs que s'hi van aventurar seguien atentament amb l'entrepà a la mà les informacions servides per la televisió i alguns s'aventuraven de tant en tant a la cambra des d'on se seguien els resultats de l'escrutini badaloní. Els silencis parlaven per ells mateixos. Un quants carrers més enllà, a la seu de verd d'esperança d'Iniciativa regnava el positivisme de qui ho té tot perdut i que, al final, s'adona que tampoc n'ha sortit tan malparat. Militants i simpatitzats comentaven, animats, els resultats que anaven apareixent a la tele mentre els dirigents locals respiraven alleujats. Si es comparaven amb els seus companys de viatge, no es podien queixar. Algunes de les cares més llargues de la nit es van poder veure a la seu d'ERC. S'esperava una davallada, però no tan cruel. Els més de mil vots que Solidaritat per la Independència els ha pres a Badalona van provocar alguna recargolada en més d'un estómac. Les patacades sempre són difícils de digerir. Els més positius afrontaven la nit amb l'esperança de fer donar un tomb a la tendència abans del maig. Les cares d'alegria s'havien d'anar a buscar a les seus de CiU (molt especialment) i del PP. Al local convergent, l'eufòria es va desfermar quan Ferran Falcó anunciava que, quinze anys després, tornaven a guanyar a Badalona. No van passar per alt les golejades a algunes meses electorals de la zona del centre ni les victòries, més ajustades, en punts de Llefià o Artigues. L'ovació més sentida de la nit, però, se la va emportar Carme Padrós, a qui Falcó va voler dedicar el triomf. No tocava parlar de les municipals, però tothom hi mirava de reüll. Molts ja fan les seves càbales. A CiU es comencen a creure que la victòria no és només cosa de dos, mentre que el líder del PP, Xavier García Albiol, somia cada dia amb el triomf. Sap que el PSC és el principal enemic a batre, per això diumenge, a la seu dels populars, se celebrava gairebé igual la pujada del PP i el daltabaix socialista.

En termes generals, la nit electoral va transcórrer amb tranquil·litat. Només un parell d'incidents remarcables: a l'escola Alexandre Galí, a la Salut, un home va increpar un interventor del Partit Popular i li va ventar un cop de puny. A la Santíssima Trinitat, a Artigues, representants de diversos partits (entre els quals la regidora de CiU, Mercè Rius) van cridar l'atenció a un interventor del PSC perquè, amb el cens a la mà, anava comprovant qui havia anat a votar i qui s'havia quedat a casa. Van informar del fet la Guàrdia Urbana, i aquesta va explicar que la pràctica, malgrat que se'n qüestionés l'ètica, era plenament legal.