Després del Parlament, municipals

Les tendències electorals venien prou marcades per les enquestes de tal manera que els resultats difícilment podien sorprendre, però la realitat ha dibuixat un mapa que supera totes les expectatives. Convergència i Unió ha confirmat el que es preveia, potser a l'alça però previsible. Altres resultats han sorprès força més. La davallada de socialistes i republicans ha trencat les previsions, víctimes d'un cúmul de desencerts propis, iniciats fa quatre anys. Per sort del PSC no es féu el cara a cara, perquè potser s'haurien convertit en extraparlamentaris... i els republicans tenen el repte de retrobar-se, en un futur incert. Els populars han pujat més del que calia preveure i la solidaritat laportista ha fet bingo, cosa que per poc no assoleix també la plataforma xenòfoba d'Anglada. Uns resultats que, a sis mesos vista, tindran alguna influència en les properes eleccions municipals.

Al Barcelonès Nord, sorprèn la numantina resistència socialista a Santa Coloma, tot i perdre quatre mil vots, que s'han repartit a parts iguals convergents i populars. El cas Pretòria no sembla castigar el govern colomenc, on Núria Parlon se situa bé per veure's referendada a les urnes si sap jugar amb prudència les rendes electorals i socials d'una ciutat que necessita trobar nous líders, i ella pot ser-ho. Sant Adrià ha ajustat al màxim la diferència de vots entre PSC i CiU, molt distanciats del PP, malgrat aquest darrer ha augmentat substancialment. El plus municipalista pot afavorir Canga, malgrat els dubtes que la seva persona generà en relació al Bartus i al Luigi. Montgat i Tiana han estat un passeig per als nacionalistes, tot i que en aquestes poblacions, de cens més petit, les característiques pròpies de les municipals les fan menys influenciables dels resultats generals.

Parlant de l'ahir i el demà, caldrà tenir en compte Barcelona, on la batalla per l'alcaldia és oberta i tot sembla a favor de Xavier Trias, quan ara Convergència ha situat la forquilla del vot a divuit punts al seu favor. La campanya barcelonina pot repercutir, i molt, a les poblacions del primer cinturó.

Recordarem a bastament que totes les eleccions tenen les seves claus, pròpies i innegociables, però els resultats de diumenge passat, a menys de sis mesos de la renovació dels consistoris, tenen una lectura d'abast local, més a Badalona, on la família popular intenta imposar un terreny de proves de la seva capacitat de futur. I, talment, els resultats de Badalona mereixen estudi a part quan, entre les aspiracions a l'alcaldia proclamades per socialistes i populars ara caldrà afegir-hi Convergència i Unió. Els nacionalistes han augmentat sis punts en relació a les anteriors eleccions catalanes i han més que doblat els vots de les eleccions municipals, demostrant que poden passar davant dels socialistes, presentant la candidatura de Ferran Falcó al primer escó municipal. D'altra banda, el Partido Popular ha guanyat cinc mil vots en relació a les anteriors autonòmiques, però ha perdut quatre punts en referència a les darreres municipals, a més de no haver guanyat a cap més barri que al Remei, on només es disputen uns tres centenars de vots. Els socialistes, cal dir-ho, han fet els pitjors resultats de la seva història badalonina, malgrat que el mateix Felipe González els donà un cop de mà en la campanya.

En l'imaginari de vots i eleccions, si es donessin els mateixos resultats de diumenge a les properes eleccions municipals, el nou consistori el formarien deu convergents, vuit socialistes, sis populars, dos ecosocialistes i un republicà. Apa, unes xifres per pensar, a sis mesos vista.