Depuració

Observo, entre alarmat i divertit (això depèn del dia), que els opinadors mediàtics de Madrid i dels partits espanyolistes (ja ho saben: aquells que diuen que són no nacionalistes però que leviten amb els triomfs de la Roja, ara, ai!, tan escassos) atien la idea que durant la Transició l'Estat va ser massa tou i no hauria d'haver fet tantes concessions a les autonomies. Enyoren l'administració brutalment centralista de Franco. També clamen per una reforma de la llei electoral espanyola que veti l'entrada al Congrés als xantatgistes catalans, però callen quan veuen que totes les combinacions (tret de la democracia orgánica) els perjudiquen.

Els no nacionalistes pateixen quan veuen els resultats de les eleccions del dia 28. Atribueixen l'imparable progrés del separatismo al fet que en aquell moment de debilitat es van traspassar les competències d'educació. I ja se sap: les criatures són tan influenciables!

Tinc curiositat per saber com resoldrien la qüestió els preclars defensors de la unitat d'Espanya. Perquè suposem que hi ha un acord i l'administració espanyola recupera les competències educatives. A banda que hi hauria un ball de bastons perpetu entre el PP i el PSOE, ¿els preclars no nacionalistes ja han pensat com s'ho farien perquè l'escola de Catalunya deixés d'adoctrinar, com ells creuen que fa ara? Perquè, és clar, se suposa que els mestres serien els mateixos. O no? Potser els enviaríem abans a un camp de reeducació? O els depuraríem directament, com es va fer el 1939? Ai, les solucions fàcils...