Trossos

Plegar

En la política –si més no en la nostra– no hem dissenyat escales de baixada. Si arribes a dalt de tot, no vas baixant graó a graó, sinó que plegues de cop. En altres oficis, com ara en la universitat, avui ets rector i demà pots tornar a fer de professor. Està bé. En altres, com el periodisme, n'hauríem d'aprendre. En política, la gent que ha plegat aquests dies no és tant per expiar una derrota com perquè havent estat dalt de tot no troben el lloc un graó més avall.

Benach

Benach era president del Parlament. Ha estat un bon president, tot i que afectat per les turbulències del tripartit per les d'Esquerra. Ha fet apostes que quedaran en el camp de les tecnologies de la informació. Però és difícil ser expresident en l'escenari d'un Parlament: passar de la mesa a l'escó. Continuar en la política hauria demanat un altre escenari. No crec que Benach sigui l'expiació de la derrota d'Esquerra. No se'n va per derrotat, sinó per desubicat.

Montilla

Amb el president Montilla passa en part el mateix. Un expresident no ho té fàcil, en aquest marc, per esdevenir cap de l'oposició, amb la meitat d'escons que CiU. Per això els expresidents no es queden. Amb una diferència: Montilla sí que expia la derrota i es proposa per fer de parallamps. És un oferiment generós, però arriscat: en els problemes d'identitat del PSC, Montilla no ha estat la solució, però tampoc era el problema. Sense Montilla el problema persisteix.