Gegants i nans

Durant els anys que he estat en política he conegut molta gent, i ho trobaré a faltar: estar acompanyat és el millor antídot contra qualsevol pena. Algunes d'aquestes persones hi deixaven la pell, d'altres tenien un os a l'esquena. Les unes eren transparents i de les altres no te'n podies fiar. N'hi havia de molt llestes, i d'una mica soques. Aquestes varietats, no cal dir-ho, eren transversals a tots els partits. Les unes eren elegants en les formes i d'altres barroeres i agres. Algunes eren d'un sectarisme molt primari; d'altres, més intel·ligents, sabien que no tenien la veritat absoluta. Pel que fa a la moral, hi havia gegants i nans. Algunes persones no sabien gaire què deien mentre que d'altres eren brillants. N'hi havia d'honestes i n'hi havia que tiraven pel dret. Les unes s'exaltaven de pressa; d'altres no perdien mai les formes. N'hi havia de molt agradables i n'hi havia que no somreien mai. Ja ho veieu: de tot, com a tot arreu.

Però la pregunta que m'he fet durant tot aquest temps no ha tingut resposta: ¿poden fer política, les bones persones? Dona, és clar, només faltaria –em direu–; precisament la política necessita bones persones! Sí, però quan baixes a la pista, el cos a cos t'obliga... És complicat perquè la lògica del món polític fa que el teu bé sigui el mal de l'altre, i viceversa. Les estratègies sovint són perverses: presentes una iniciativa perquè és bona per a la gent però perquè, a més, posarà en entredit un partit rival. T'oposes a suggeriments interessants només perquè vénen dels contraris. Dónes suport a una proposta d'un altre grup quan les circumstàncies porten a tenir-hi bones relacions; al cap d'un mes aquesta proposta –la mateixa!– és rebutjada perquè l'acostament ja no toca.

Aquest és el joc. No s'entendria que un polític deixés guanyar amablement, per fer-li un favor, un company d'un altre partit: el farien fora per ingenu i incompetent, i els votants li farien creu i ratlla... No s'entendria que no fos una mica demagog, una mica exagerat, una mica rancuniós. Però jo que hi estat us asseguro que, malgrat tot, fer política, la política, és el millor instrument que tenim per fer justícia i progressar.