Venedors de fum
Les mentides tenen les cames molt curtes i hi ha qui les disfressa amb estadístiques maquillades per donar una falsa pàtina d'objectivitat. Aquesta setmana hem pogut comprovar doblement que la realitat és un mirall que reprodueix els fets i no els engreixa en funció de la voluntat dels manipuladors. El clàssic del Camp Nou i les eleccions al Parlament n'han estat una bona mostra, d'això. Ni el Madrid és el millor equip del món (ni el segon, ni el tercer) com ens havien volgut fer creure, ni la independència de Catalunya serà un obsequi que podrem desembolicar la nit de Reis. Els fantasmes de tota mena venen fum a preu de moto de luxe. És més fàcil jugar amb les paraules i les xifres damunt d'un tauler amb els daus trucats, que evidenciar incòmodes veritats. Tot virtual i ben amanit amb la complicitat de determinats mitjans de comunicació, que ens prenen per crios en l'edat de la innocència. La gent no combrega amb rodes de molí i fa temps que tots plegats ens afaitem. “Al soci no se li pot enganyar”. Com més gran ha estat l'expectació creada, més dura la frustració rebuda. Els polítics s'han d'empassar les seves promeses de campanya, per comprar tiquets d'un concert econòmic mal afinat (o ni tan sols això). I Mou, l'inefable Mou, seguirà mastegant l'herba per saciar la seva fam de títols, sense passar de ser un simple traductor del futbol més roí.
