Divulgació i universitat

Aquest estiu em van explicar que el biògraf del filòsof Michel Foucault va posar tota la seva obra a la base de dades per a l'acreditació universitària i es va trobar la sorpresa que un dels més grans filòsofs del segle passat no estaria acreditat per ensenyar a la universitat. Foucault no tenia articles de recerca en revistes científiques indexades. La qüestió em sembla paradigmàtica de com la universitat ha idolatrat el concepte de recerca fins al punt de convertir-lo en un fenomen tancat en un sistema burocràtic estèril i ha posat en crisi un concepte que des de temps immemorials era un dels objectius de la universitat: la divulgació del saber. Avui qui divulga el coneixement és un estrany dins les esferes universitàries. En el món de la docència les classes magistrals són vistes com a arqueologia del passat i la publicació d'articles de divulgació en mitjans no acadèmics, és vista, per la comunitat científica, com a una pèrdua de temps. Fa poc, un amic em deia que l'obsessió per la recerca no feia més que revelar el veritable menyspreu que actualment es té pel paper que la universitat pot ocupar dins l'espai públic. Crec que no li faltava la raó, sobretot si tenim en compte que allò que Jacques Derrida va batejar com a “universitat sense condicions” hauria de tenir com a finalitat promoure el pensament humanista i inserir-lo en l'espai públic mitjançant la divulgació.

Aquestes reflexions sorgeixen després de repassar un llibre titulat Dialogant amb els clàssics, que ha publicat la Universitat de Girona. El llibre, editat per Jordi Sala, sorgeix d'una valuosa iniciativa consistent a demanar a disset professors de la facultat de Lletres, de diferents disciplines, que escriguin sobre l'obra clàssica que més els apassiona. No es tractava de compaginar un cànon literari, sinó de divulgar un coneixement universal a partir d'una visió interdisciplinària de la literatura. La lectura d'aquest llibre no fa més que plantejar qüestions clau sobre per què les editorials universitàries del nostre país no promouen més llibres com aquest. Per què no se suplanta, d'una vegada, l'obsessió per l'excel·lència en els currículums personals i es busquen camins que promoguin la curiositat intel·lectual? La transferència de coneixement no és possible que es faci només mitjançant la recerca, també es pot fer mitjançant exercicis de pensament que tinguin una clara voluntat d'estar presents dins la societat.