Ruptura d'una parella

En una ruptura de parella hi ha, és clar, molts instants delicats. Un dels més fràgils és el moment en què la parella intenta repartir-se els objectes que ha anat aplegant al llarg de tot el temps de vida en comú. Aquest episodi és summament trencadís. Sobretot per sis raons. Primera: perquè hi ha objectes que no tenen cap equivalent (la majoria de vegades es fa impossible trobar una paritat enmig d'objectes que posseeixen atributs molt diferents i incomparables entre si). Segona raó: perquè durant aquest procés es descobreix que hi havia objectes només concebuts per a l'amor perpetu de la parella (i així que els dos membres se separen, aquells objectes perden les seves propietats i vagabundegen com ànimes mutilades). Tercera raó: perquè hi ha objectes que no s'avenen a les lleis convencionals de la propietat i són més de qui els va regalar que no pas de qui els va rebre. Quarta raó: perquè hi ha objectes perillosos que no vol ningú (“agafa'l tu, aquest”; “no, no, faltaria més, queda-te'l tu”; solen ser objectes que tenen el poder de concentrar els dies feliços de la parella i per tant, d'ara endavant, funcionarien com funcionaria un amulet a l'inrevés). Cinquena raó: perquè hi ha objectes que evoquen un passat fals, regals que els membres de la parella es van fer un cop ja vivien damunt la mentida, l'engany, les trucades secretes, les (in)oportunes reunions de feina. Sisena raó: perquè l'últim objecte assenyalarà un irreversible canvi d'èpoques. Si els objectes no han volat abans per la finestra en un esclat d'ira durant una discussió, és possible que la parella, en el moment de repartir l'últim objecte del seu trist botí, se senti temptada d'abraçar-se i besar-se per última vegada, com volent dir “tot podria haver estat tan diferent, amor meu!”.