Guanyarien els mateixos?

Si Catalunya fos independent, qui guanyaria les eleccions? Els votants serien més d'esquerres o més de dretes? Més o menys nacionalistes? Triarien uns líders diferents, elevarien unes altres persones a la presidència? No ho podem saber, però l'exercici és molt útil; entre altres coses, ens serveix per endevinar fins a quin punt la manca d'estat altera el que podria ser el ventall natural, diguem-ne sociopolític, del nostre país.

Una República Catalana difícilment tindria partits espanyolistes. L'experiència en altres latituds indica que, un cop proclamada la sobirania, la marxa enrere deixa de ser una opció. No hi ha grans partits russòfils o soviètics a Lituània, per exemple. Ni als països on resten minories ètniques de l'antic imperi o estat matriu, no hi han sorgit formacions que vulguin retornar a les fronteres anteriors. En qualsevol cas, si a casa nostra hi subsistissin partits espanyolistes, durant un temps, molt difícilment guanyarien les eleccions.

Quant als partits independentistes, és previsible que moririen d'èxit. O diguem-ho d'una altra manera; perdrien la seva singularitat, ja que totes les organitzacions polítiques passarien a ser independentistes, com ho són a França, a Espanya o a Macedònia. No hi ha cap sigla dels estats nació que defensi la dependència. Si més no que jo sàpiga, i si algú la coneix que m'ho digui, perquè ho trobaria realment interessant. Tots els partits de les nacions amb estat volen la independència dels seus estats respectius. I les eleccions sempre les guanyen aquests partits independentistes, perquè no n'hi ha d'altres.

Potser en la transició cap a la plena sobirania hi destacarien partits excepcionals, d'aquells que exigeixen models i figures excepcionals per fer un canvi, sempre taquicàrdic, de legitimitat. Però estic convençut que al cap d'uns anys el ventall parlamentari tornaria a estar format pels grans partits semblants als de l'escenari actual. I molt probablement pujaria al govern aquell que fos capaç d'encarnar millor la tipologia mitjana del català del carrer. Convergència? O per l'estil.

Potser al cap d'un temps passaria allò que va succeir amb les descolonitzacions africanes, que transmetien una certa sensació de provisionalitat. Es conta l'anècdota d'aquell avi que es va trobar amb Senghor, el pare de la independència del Senegal, i li va dir: “Monsieur le président, tot això de la llibertat està molt bé, i ens hem divertit molt. Però digueu-me, quan tornaran els francesos?”