Espavileu-vos

Contra la crisi sentim sempre les mateixes paraules: lluitar, arriscar-se, no esperar que t'ajudi ningú. La paraula de moda és emprenedor. Després, molts mirem de ser funcionaris. Però això és una altra cosa, el discurs general fa temps que va cap a l'altra banda. Tothom ha de ser emprenedor. Sobretot aquells que comencen. (“Quin remei”, pensen molts). Els polítics ho diuen als joves; els professors, als seus estudiants; els empresaris, als treballadors que despatxen. Encara no he anat a les oficines de treball. Però també ho deuen dir. “Ningú no vindrà a salvar-te. T'has d'espavilar”. De tant en tant, resulta que algú triomfa. En algun lloc. Algú. “Ho veieu?”. Ho diuen els polítics a tots els seus possibles votants, una altra vegada els professors als seus estudiants, els pares als fills, la part de la parella que penca a la part de la parella que busca feina. Algun periodista en parla a la ràdio, en un article, al Twitter, al Facebook, potser, a la televisió. Però, avui, el triomf dura tan poc com bona part de la informació que ens arriba. També com la majoria de les feines i de les empreses. “Sí, va anar bé durant anys”, diuen. “Va crear una empresa, va editar un disc, va publicar un llibre, va generar una mica d'il·lusió... Però tot s'acaba”. Fa una setmana que les eleccions també han acabat. Vistos els resultats, ara sembla que alguns partits polítics volen espavilar-se. Volen refer errors, volen recomençar, volen treure's de sobre algunes inèrcies.

Benvinguts siguin. Tot s'acaba. Només la crisi sembla que no s'hagi d'acabar mai, com si estigués fora del temps, com si la necessitéssim per millorar i per rectificar, per il·lusionar-nos una altra vegada.