Les notícies

A la recerca del titular

He trucat un amic periodista que treballa com a corresponsal de comarques per a una emissora de ràdio d'àmbit nacional. L'he trobat nerviós perquè no tenia cap notícia interessant per omplir la connexió de les set del vespre i l'havia de treure d'on fos. Com t'ho faràs? Li he preguntat. Ha dit que trucaria a persones que tenen un càrrec rellevant en diversos àmbits socials i els demanaria opinió sobre algun tema d'actualitat, a veure si treia un titular. Però ¿no és notícia que la comarca i la gent del territori estigui tranquil·la i que la vida transcorri amb certa normalitat? Que tot estigui en calma, no és realment un fet insòlit? Quin esdeveniment millor es pot retransmetre?

Entenc que això no es pugui donar com a notícia, segons els criteris periodístics, cal que passi alguna cosa. Però hem de forçar les circumstàncies? Una notícia polèmica, a més, és millor que una bona notícia? La realitat és que molts mitjans de comunicació prioritzen com a noticiables els fets que constitueixen una infracció, una desviació o una ruptura d'allò que és habitual, de manera que la negativitat acaba essent més notícia. Així, les males notícies es converteixen en bones notícies (aquell concepte tan americà de “bad news is good news”) perquè creen sensacionalisme. I això fa vendre. La notícia es tracta com un simple producte comunicatiu. Sembla que dir la veritat, si aquesta certesa és que no hi ha cap tragèdia grossa ni ferits i morts pel camí, no interessi. D'aquesta manera estem diàriament sotmesos a un guió de thriller que escriuen per a nosaltres els mitjans de comunicació.

Ha arribat un moment que la saturació i la intoxicació informativa ens pesa damunt com una llosa i vénen ganes de sortir a buscar aire lliure. No sé vosaltres, però jo intueixo que, al món, hi passen moltes coses interessants que val la pena explicar i potser és hora que, al costat de les males notícies, hi hagi més espai per a les bones.

Les bones notícies

La tirania de les notícies repetides, a més, ens cau damunt com una espasa de Dàmocles; estàs escoltant una entrevista o una cançó, i et tallen per connectar amb informatius. També ens cal temps per pair les informacions i veuríem bé que s'incloguessin bones notícies dins la vida noticiable. Si la realitat ja es tan variada (hi ha alatrencats, savis, ignorants, tocats de tramuntana, baliga-balagues, eixarreïts, arrauxats, assenyats, calmosos, esperitats i un llarg etcètera) per què hem d'amanir la realitat amb suspens?

Si la normalitat supera la ficció! La normalitat és realment notícia perquè és atípica, de fet, ni tan sols existeix. Ser normal no significa res, en tot cas, no té per què equivaldre a rutinari. Pot voler dir ser autèntic. Ja és ben senzill… No, si resultarà que, al final, els millors orgasmes seran els normalets i els qui toquen més de peus a terra, els poetes. Que en aquest món, com deia Heràclit, res no és igual i tot canvia.