No n'hi ha per tant

La dreta europea acostuma a parlar de l'antiamericanisme de l'esquerra com un mal espantós, quasi criminal. Tanmateix no s'adona d'un fet innegable: el seu proamericanisme és encara més fanàtic i acrític. És aquesta doble relació que mantenim els europeus respecte als Estats Units: adorem Hollywood, però abominem la política exterior americana; llegim amb fruïció els seus llibres, però ens fa riure l'ultraconservadorisme d'alguns llocs d'aquell immens país. Ara bé: l'antiamericanisme desapareix quan governen els demòcrates; el proamericanisme no afluixa mai.

La independència dels Estats Units comença el 4 de juliol del 1776. Redacten una constitució i obren les portes als emigrants d'arreu del món. Els valors jurídics i polítics que hi emanen són el nexe que configura el teixit social americà, i esdevé, així, la seva ànima. No han passat les trifulgues europees, ni la revolució burgesa ni la revolució industrial ni les convulsions sindicalistes. Aquella enorme variació d'orígens està unida per uns principis intocables; així doncs, qualsevol pot predicar les catàstrofes més absurdes, una universitat pot negar Darwin i l'evolucionisme, i una proposta magicopolítica d'ultradreta, com la Sarah Palin o el famós Tea Party, pot prosperar sense causar terror. Això, vist des d'Europa, provoca un immens estupor. Nosaltres ens hem passat un munt de segles matant-nos els uns als altres amb entusiasme i submergits en religions inclements, ara tot plegat superat. El contrast és tangible.

Em pregunto, però, com ha sacsejat tant el govern americà el cas Wikileaks, perquè, a veure: tan greu és burlar-se de personatges tan sinistrament còmics com ara Berlusconi, Sarkozy i Aznar? Ventilar que la Xina desitja la unió de les dues Corees? Que la salut mental de Cristina Kirchner estava essent investigada? Que potser Evo Morales té un tumor? Que Karzai és un delinqüent? Que Zapatero és una nul·litat?

Han quedat amb el cul a l'aire, això és incontestable; però és que cal saber plantar cara al ridícul i dir, com la Clinton, que més sucós seria si recollíssim tot el que els europeus diuen d'Amèrica. Les qüestions reals són més preocupants, com ara que Obama no hagi aconseguit la reforma sanitària, perquè al capdavall al Wikileaks no hi ha altra cosa que gremialisme polític. Res més que això.