En Jan estima Osona

Joan Laporta es troba com a casa a Osona. A la universitat, a la plaça Major de Vic… sembla fins i tot que ha trobat més seguidors ara que abraça l'independentisme i la rauxa que no pas quan era president del Barça, quan més d'un li havia deixat un regal poc gratificant escrit a la calçada de la C-17. Laporta va iniciar-se en la política a Vic, quan va tancar els actes de campanya d'Osona Decideix. Llavors sí, president del “millor Barça de la història” i primer discurs polític: fins i tot hi va anar la BBC! La veritat, però, és que va decebre. No pas els joves amb ganes de trencar amb Espanya ben aviat, però sí aquells que busquen fonaments polítics, retòrica aristotèlica. El jove Jan (en política, s'entén) n'havia d'aprendre: desestructurat, amb poc contingut i massa arengues fàcils.

Al cap d'uns mesos, els mateixos protagonistes, però escenari diferent i públic encara més jove. La UVic va acollir un dels actes de Solidaritat Catalana (SI) a Osona. Aula Magna plena d'alumnes i expectatives màximes per saber si Laporta havia millorat. Discurs més treballat, però amb instints bàsics a flor de pell amb algun “malparit” pel mig. Al vespre, unes 800 persones a l'Atlàntida: fins a quatre vegades va dir “collons” enmig del discurs i va sortir escortat per guardaespatlles, igual que quan era president i rebia les amenaces de mort. Dos dies abans, Artur Mas havia acabat el míting a Vic i s'havia quedat a saludar tothom qui ho desitjava. Són maneres; són anys d'aprendre.

Laporta sap caure bé. De fet, fer aflorar la rauxa el dota d'humanitat davant de molts electors i això dinamitzarà la dinàmica parlamentària –llàstima que el fet de no tenir grup propi els tallarà les ales–. Però l'èxit que SI ha tingut a Osona, on ha estat segona força política, no es deu principalment al seu carisme [sic]. A Osona el caldo de cultiu ja hi era, ja hi havia hagut qui, a l'ombra, havia llaurat la terra: Alfons López Tena. I, aquest sí que domina l'escena, sap fer el juego de codos lerrouxista i teixir les complicitats. López Tena volia ser un més de la colla, però alguns ja van notar aquell 13 de desembre, a la plaça de la Catedral, que Vic havia entronitzat un nou líder. I no era pas en Jan.