El pa de pessic

Res no serà com abans, vaticina l'economista. I això que no és dels apocalíptics. Ell diu que es proposa ser realista. Sempre sembla una posició més sensata. Però quan sentim aquella frase no podem evitar un moment de basarda, un calfred. Insinua un futur incert i probablement difícil. Res no serà com abans. Coneixem el passat, el tenim apamat, hi hem sobreviscut amb més o menys dificultats i l'hem superat. El pessimisme ens fa aquestes jugades: de seguida pensem que si el futur no és com abans vol dir que serà pitjor i això no ens tranquil·litza gens, és clar. Els qui ara parlen d'aquest abans en un context econòmic que comença a ser mític solen referir-se a aquella prosperitat dels primers anys del segle, que es va fondre com un gelat al sol entre el 2007 i el 2008. Abans vol dir aquell temps en què la màquina que enllaça consum i producció, ben greixada, girava a tota velocitat. Bon creixement, màxima facilitat de crèdit, abundant oferta de treball. Qui diu que res no tornarà a ser com abans vol dir que no veurem mai més un temps d'optimisme i exuberància com aquell. De debò? Voldríem relativitzar una mica l'amenaça que conté aquest pronòstic que ara sentim sovint, aquesta perspectiva trista de les coses. La història es repeteix constantment, encara que les circumstàncies canvien. La història és com el motllo del pa de pessic. El motllo sempre és el mateix. El pa de pessic és nou a cada fornada. De la mateixa manera que la desaforada acceleració d'aquells anys havia de frenar-se un dia o altre, la depressió i l'escassedat dels temps presents algun dia també minvaran. La davallada s'aturarà, la temperatura esdevindrà més càlida, el termòmetre remuntarà. Res no serà com abans, certament, perquè aquell pa de pessic ja ens el vam menjar –i amb quina golafreria!–, però el motllo de la història ens permetrà de fer-ne un altre, que potser no serà tan gustós ni flonjo, però que trobarem d'allò més bo després d'aquesta temporada que hem passat amb el ventre prim. Cal serenitat i paciència. El temps tot ho du i tot s'ho emporta.