Pinzellades de surrealisme

El passat vint de novembre la comissió judicial i funerària va haver d'anar al famosíssim museu Dalí de Figueres per complir el tràmit de l'aixecament de cadàver d'un visitant que va caure fulminat no gaire lluny de la tomba de Salvador Dalí, mentre mirava extasiat l'obra del mestre del surrealisme. La víctima era membre d'un grup de turistes russos que estaven allotjats a la Costa Brava i van dedicar un dia a visitar Figueres per anar a veure el museu de l'artista empordanès més mundialment famós. Era, segons es va saber un admirador devot i incondicional del mestre dels bigotis i veure la seva obra era una de les seves màximes fites de la vida, i va resultar ser la darrera. Identificat el visitant mort, va resultar que es deia Potemkim, curiosament com El cuirassat Potemkim, la històrica pel·lícula del cinema mut dirigida pel rus Sergej Eisenstein, que va ser tota una revolució cinematogràfica al seu temps. Burxant en la història del senyor Potemkim, que va acabar el seus dies al Museu Dalí es descobreix que, tot i ser rus havia nascut als Estats Units, i, casualitats de la vida va arribar al món el 20 d'abril del 1945, coincidint amb l'aniversari del naixement Adolf Hitler i va anar a morir a l'Empordà el 20 de novembre de 2010, coincidint amb l'aniversari de la mort del dictador Francisco Franco. És ben bé que a vegades l'atzar dóna pinzellades de surrealisme a la vida i la mort de les persones dignes de Dalí.

I a vegades penso que les lleis i el Codi Penal han estat redactats amb una ploma que també podria haver fet voleiar el mestre del surrealisme i que el món judicial podria ser un gran museu de la matèria. Ho dic per dos escrits de conclusions de la fiscalia que he tingut a les mans darrerament. En un cas, el fiscal demana quatre anys de presó per a un conductor torrat (tan torrat que va marcar una taxa d'alcoholèmia de 2,40 grams per litre de sang), que anava a tot drap per la carretera i que es va estavellar contra dos cotxes i va causar la mort de tres persones i en va ferir tres més. El fiscal proposa que se'l condemni per homicidi imprudent i se li apliqui un atenuant per embriaguesa. Collonut! Conduït borratxo és un delicte per si mateix, però si conduint ben torrat mates algú l'embriaguesa et serveix per rebaixar-te la pena!

I l'altre cas que he vist. Un noi que va cometre el terrible delicte de no fer cas d'un senyal d'alto d'uns mossos, sense fer mal a ningú i ni tan sols xocar ni provocar danys a cap vehicle, es va haver d'enfrontar a una pena de sis anys i nou mesos de presó pels gravíssims delictes d'atemptat a l'autoritat amb objecte perillós (es veu que els mossos van dir que s'havien espantat molt quan van veure passar el cotxe i es van haver d'arraconar), desobediència greu a l'autoritat (els mossos espantats) i conducció temerària (per anar de pressa). El surrealisme de tot plegat radica en el fet que tècnicament i jurídicament les dues conclusions són correctes amb les eines legals que té el fiscal a la mà. Però no em negaran, ni tan sols els experts juristes, que vist des d'una òptica humana fa basarda.