Michelins
Déu me'n reguard, de dubtar dels mèrits, bona feina i qualitat dels restaurants inscrits en el firmament de la Michelin. Al contrari: n'admiro els cuiners, em fan enveja i només tinc pena de no poder-hi anar a brostejar sovint. Però això de les estrelles (en francès no en diuen étoiles sinó macarons) que atorga la famosa guia del llibre vermell em grinyola considerablement.
Ara acaben de retirar la que tenia un excel·lent restaurant del Maresme, i no m'ho acabo de creure. És clar que la meva opinió és un gruny en el desert (som a l'advent), però treure l'estrella a un restaurant on cuinen molt bé, que porten a taula pèsols que són i semblen pèsols, cigrons amb pilota i botifarra negra on no enganya ni el cigró ni la pilota ni la botifarra, un peu de porc amb salsafins en què es veu el peu i el salsafí, què volen que els digui. Què cal, per conservar el guardó? Farcir els pèsols amb vainilla asteca? Transmutar el peu de porc en escumall? Xeringar amb azot la botifarra negra?
A l'Escala, per exemple, hi ha algun restaurant de peix que es mereixeria (penso) de sobra una o dues estrelles Michelin. Potser només caldria que en Pere i en Rafel presentessin els llagostins amb un bigoti amunt i l'altre avall, i la cua en forma de violí, i que anomenessin el plat “estructura dissimètrica de marisc Paganini”.
Per què no ho proveu, amics?
