Dopatge
L'operació de la Guàrdia Civil va acabar amb la detenció d'una sèrie de persones, entre elles l'atleta Marta Domínguez. Tot indica que les detencions fetes, i unes quantes persones que seran citades pel Consejo Superior de Deportes, han servit per desarticular una xarxa de venda de productes per dopar atletes d'elit. Regularment, una operació policial posa al descobert aquest problema o realitat: el comerç de productes que ara per ara no són legals, però que serveixen perquè els esportistes assoleixin marques i medalles. Ciclistes, esquiadors, atletes cauen juntament amb entrenadors i metges. Les fotos que uns i altres es feien en assolir els títols esportius, ràpidament es treuen dels marcs i sorgeixen les cares de decepció i els comentaris de rebuig.
Tots sabem que el dopatge és il·legal, però sembla com si fos una pràctica més que estesa en l'esport d'elit. Diferent és saber si aquesta il·legalitat està d'acord amb el temps. Certament, prendre un producte que permeti rendir més és temptador, des del cafè per no adormir-se, sucre per tenir més força o un complex vitamínic en temps d'esforç. La farmacopea ofereix de tot. Una altra cosa és que el producte sigui nociu per al cos. Però fins a quin punt com a societat tenim una postura cínica amb el dopatge? Caldria estudiar-ho. Segons com, sembla que qui té sort o més mitjans per amagar l'ou es dopa i no l'enxampen, no?
