Municipals en el rebuf autonòmic
Tornem-ho a dir: cada consulta electoral té les seves claus particulars que activen comportaments diferents de l'electorat. Amb tot, l'actual període de consultes, entre autonòmiques i municipals, sembla formar un tot, lligat per la proximitat i marcat pels resultats contundents del 28-N. L'onada convergent és prou forta per persistir fins al maig, temps insuficient per patir una gran erosió de govern, mentre que els pèssims resultats del bloc socialista i la crisi de lideratge poden passar la segona factura al PSC, situat en l'espiral del desconcert.
És veritat que l'autèntica força del partit socialista es basa en els seus alcaldes i regidors, potents a les grans ciutats catalanes i ben organitzats per tancar files a la defensiva, més quan durant anys i panys han anat creant una gran teranyina de complicitats. Però el desgast de llargs anys de govern, amb l'afegit del difícil moment de gestió del pressupost, i el pes de la desacreditada crosta d'amics i coneguts que s'han aixoplugat al seu entorn juguen a la contra, quan l'elector pot intuir aires nous, que tampoc no sap gaire, o no li importa, si vénen de la dreta o de l'esquerra. A més, tot demostra l'evidència que les agrupacions locals no poden recórrer a l'ajut dels referents nacionals o estatals, només preparats per afegir llast a les pròpies dificultats. El rebuf autonòmic és massa pronunciat.
Segur que els socialistes catalans hauran d'afrontar una profunda renovació, qui sap si una refundació, i en una nova realitat en la qual no cal descartar la virulenta aparició de les dues ànimes nacionals i un divorci de voluntats. Però ara, immersos en el període electoral, no els queda més remei que tancar files, ajornar debats i afrontar, des de la debilitat, l'immediat futur. És el mateix prestigi dels alcaldes socialistes, si saben i poden mantenir-lo, l'únic que pot aguantar la davallada, cosa que sembla que han intuït en la reunió del consell d'alcaldes socialistes del proppassat dijous, on els edils han demanat ajornar el debat fins després de les municipals. Al davant, una carrera de fons on els resultats són més oberts que mai, quan el municipalisme ha deixat de tenir una única etiqueta.
