Trossos
Guerra freda
Vivim en una mena de segona guerra freda. La crisi accelera un canvi en el mapa mundial: després que la primera guerra freda acabés amb la victòria occidental –Estats Units i Europa– i semblés que començava un temps d'hegemonia única, ara el mapa es redibuixa. No és bipolar, com abans. Però tampoc unipolar: és una mena de multipolaritat asimètrica. Davant d'Occident, potències regionals, règims populistes, economies emergents. I per damunt de tot, la Xina.
Nobel
El conflicte entorn al Nobel xinès de la Pau no és tan sols un afer intern. És també un conflicte típic de guerra freda, una manera de confrontar potències en petits taulers d'escacs locals i culturals. Per això la Xina mobilitza els seus suports diplomàtics a favor d'un boicot al que considera una ofensa al seu pes en el món. No és que la Xina sigui avui el que fa vint anys era la Unió Soviètica. El mapa és més matisat. La guerra freda és encara més freda.
Ideologia
En la primera guerra freda la ideologia va ser una arma, d'utilitat estratègica. Però la guerra va ser també una confrontació entre ideologies. En la d'ara també ho és. A una banda, les democràcies. A l'altra, sistemes autoritaris de diversa naturalesa: populistes, tardocomunistes, integristes religiosos... A l'hora d'alinear-se, mana la geografia, però també el pensament. I com en la primera guerra feda, els qui creuen en la democràcia saben a quina banda han d'estar.
