Cançons als llimbs

El disc sol·licitat d'avui és el de La marató. Setze cançons per reclamar l'atenció sobre les lesions medul·lars i físiques adquirides. En plena era de l'Spotify i del Napster, ara que la música és als núvols, sense controladors que la vigilin, el d'avui pot ser el disc més venut de l'any a Catalunya. El llibre de La marató, en canvi, també ens el podem descarregar en versió digital.

I acabarà passant amb les cançons de La marató. Però la idea que la música a la xarxa és de franc s'ha enquistat tant en les mentalitats dels més joves, que quan et veuen amb un disc a la mà sembla que l'Eudald Carbonell i el Fermí Fernàndez l'hagin tret de Sota terra. “El disc gira, gira, com un cavallet de fira/ l'agulla, que és molt llesta, la música li treu i l'envia camí de l'altaveu.” En aquest cas, el disc al qual fa referència la lletra d'aquesta cançó no és ni tan sols un CD, és un vinil. La cançó és una de les que havien de servir per encarrilar la canalla, segons que explica el seu autor, un dels Setze Jutges: Josep M. Espinàs.

Edicions La Campana acaben d'editar-lo juntament amb les lletres i les partitures de la música de Francesc Burrull. L'origen de Les 26 cançons infantils que ensenyen els nens a anar a l'escola, rentar-se, menjar bé, o que elogien la nevera, el butà, el telèfon o el televisor, és en la intenció d'Espinàs d'incorporar el públic més menut al que la Nova Cançó començava a sumar. És cert que sentir-les ara et transporta uns quants metres més sota terra que anar pel carrer amb el CD de La marató a les mans: és arqueologia pura. Arqueologia de sentiments i emocions, com la que ha suposat recordar que fa trenta anys van assassinar John Lennon. Capaç d'escriure una cançó per cada causa, des de l'IRA al black power, Malcom X, la pau i la solidaritat maratoniana. És clar que el llegat de Lennon i dels Beatles corre per la xarxa, el venen a iTunes, s'adapta a les noves tecnologies, sense gestos altruistes, sense necessitat de fer un país nou, de fer país.