Wikileaks i la llei del cine

Entre les moltes filtracions de Wikileaks, desenes de milers d'informacions confidencials de la diplomàcia nord-americana, segur que n'hi ha moltes que han passat desapercebudes. Per exemple la conversa que la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, va tenir el febrer passat amb l'ambaixador dels EUA, Alan D. Solomont, en què afirmava que treballaria per frenar la llei del cinema, o si més no així ho va reportar el tal ambaixador als seus superiors de Washington. Segons el cable de Wikileaks, González-Sinde va assegurar a Solomont que la llei és “antinatural i desequilibrada”, a més d'“arriscada” pel fet que té les majors. Gónzalez-Sinde també explica a Solomont que “fins i tot els catalanoparlants prefereixen veure les pel·lícules en castellà”, segons li comenten els empresaris del sector. Com pot haver-hi una ministra de Cultura amb tan poca cultura! Que ho diguin els empresaris que volen mantenir l'oligopoli, s'entén. Que ho plantegi una responsable cultural, és un despropòsit. És com allò d'Adolfo Suárez que el català estava bé però no era una llengua per escriure de física nuclear. Mal de llengües se'n diu, d'això. Però no em preocupa la incultura de la ministra sinó la vessant política de la seva conversa. Les paraules de la ministra són de tal gravetat que hauria de dimitir immediatament. Per diversos motius: primer perquè si jo fos espanyol li exigiria dimitir en tant que no sembla gaire patriòtic que una ministra vagi a una ambaixada estrangera a passar comptes i a retre honors d'una forma tan submisa. En segon lloc, ha de dimitir per la greu falta de lleialtat institucional amb el Parlament de Catalunya, ja que una llei emanada d'aquesta institució hauria de tenir el respecte del govern de l'Estat i cap membre del seu govern hauria d'actuar com a agent enemic al servei de la causa empresarial d'una superpotència. I en tercer lloc perquè la desconsideració per aquesta llei d'una ministra socialista és total si es té en compte que ha estat impulsada per un president de la Generalitat socialista. En definitiva, una ministra de Cultura amb poca cultura i molta deslleialtat.