Celtibèria

Celtibèria torna a les seves antigues trinxeres, d'on només havia sortit provisionalment. Molt il·lustratiu, per exemple, és que, en donar-se la notícia del dopatge d'esportistes espanyols (sobretot aquells que exhibeixen el sagrat penó sobre les espatlles), els locutors van saltar a l'uníson: “Campaña contra España”, van clamar, sense adonar-se del rodolí. Han passat els dies, s'han sabut més coses i ara les notícies són més moderades. I és que el nacionalisme excloent i fanàtic pot fer molt de mal.

I si no que li ho preguntin als centenars de milers de víctimes d'AENA. La qüestió és que el salvatge centralisme espanyol, pel que fa als aeroports, que deu satisfer molt el fervor d'“España una y no cincuenta y una”, és absolutament inoperant: si es constipa Madrid, tots els aeroports de l'Estat esternuden, i per això és fàcil convocar una vaga del 80% en poques hores. En cap país d'Europa hi ha aquestes severes corretges de transmissió.

I és que no és la nostra setmana, mira si no què li passa a Joan Rosell, que aspira a la presidència de la CEOE (hi ha gent que té estranyes ambicions) i ha ensopegat amb “Santiago y cierra España”, i això que Rosell no ha estat mai un abertzale català, sinó un home còmode per a Madrid.

Per acabar-ho d'adobar, el planxat i clenxinat Vargas Llosa aprofita que li han donat el Nobel per carregar contra Catalunya. Sabeu que m'hi vaig emocionar? Nosaltres, que hem maldat per tenir el suculent guardó, hem estat presents a l'Acadèmia sueca, mentre el sever dit del peruà ens assenyalava amb brusca ferotgia. I és que va viure a Barcelona pensant-se, com els ha passat a d'altres, que en un país de tercera, en una província de no res, seria el rei del mambo. I no ho va ser. Els elogis que fa a Barcelona són difusos: la intel·lectualitat barcelonina no el va celebrar com ell creia que faria. Els qui el van conèixer aleshores ho expliquen amb tot un luxe de detalls. Doncs sàpiga que continuem aspirant a la independència, i ara, gràcies a vostè, ja ho saben a mig món. N'hi devem una.

I un petit apunt final: ¿heu seguit la trajectòria de M. Luisa Cava de Llano, la Defensora del Pueblo espanyol? No us ho perdeu. I és que Celtibèria ha ressuscitat. Ara ja no són un reducte amb molts altaveus. Ara ja han sortit de l'armari, ai!