Les joies de l'àvia

a l'alça

El millor derbI. No hi ha excuses per al derbi de dissabte a Cornellà-el Prat. Malgrat l'ensopegada que van patir els blanc-i-blaus a San Mamés, l'Espanyol i el Barça arriben en un grandíssim moment que fa que aquest partit sigui, igual que el clàssic, un sensacional encontre. Fa temps que reclamem altura per a aquest derbi. Doncs ja la tenim, tanta que fa vertigen. Líder i quart classificats, cara a cara.

La situació econòmica del Barça és tan desastrosa que quan ha sortit a vendre's, en comptes de rebre la més absoluta indiferència d'aquells amb què pretén fer negocis, l'han rebut amb cabassos de milions d'euros. És sorprenent, perquè aquest club moribund que s'arrossega pels bancs demanant almoina, sempre segons la visió catastrofista dels nous gestors, ara i durant la campanya electoral, hauria d'estar en la llista negra dels malbaratadors i entitats dubtoses de saber gestionar-se.

Sembla que no, que la por que durant molt de temps s'ha anat estenent entre molts socis, als quals sí que ha arribat que aquest club està a punt de fer fallida, no era tan terrorífica ja que quan el Barça ha sortit al mercat, aquest ho ha celebrat i ha pagat el que encara no s'havia abonat per una samarreta. La conclusió, per tant, ens impulsa a pensar que aquest club que ha agafat la directiva de Rosell, a diferència del desastre del 2003, no estava tan malament.

Diumenge passat, la gent blaugrana que hi havia als voltants del Camp Nou es manifestava obertament a favor d'inserir publicitat a la samarreta, donant per fet que després del logo de Nike i la denominació de l'Unicef la qüestió de la profanació fa temps que es va produir. El que no va quedar clar, i serà difícil d'avaluar, és si l'aficionat barcelonista ha acceptat el nou company de viatge a la samarreta bé per la por que li han fet sentir dient-li que el club té la caixa buida, bé per un convenciment personal.

El que és innegable és que el fet diferencial, si és que tenia algun valor per a la gent blaugrana, de ser l'únic equip que no rebia diners per tacar la seva samarreta, deixarà de tenir sentit ben aviat. S'havia acceptat entre els aficionats barcelonistes que sent aquest un club tan poderós en matèria social i econòmica, el darrer reducte d'on es podien gratar diners en cas de problemes econòmics, com qui guarda les joies de l'àvia de l'àvia com el darrer tresor, era la samarreta. Doncs això s'ha acabat. El Barça recent ha passat per molts problemes i ha hagut de ser competitiu, i ho ha aconseguit, contra els seus rivals, perquè ha substituït la publicitat a la samarreta per altres fórmules sempre reeixides. Ara ja no hi haurà excuses.

Ara bé, els directius de la junta actual, per no passar a la història com els dolents de la pel·lícula, d'entrada s'han agafat a un acord de fa set anys quan l'assemblea va donar potestat a la junta de Laporta per buscar un patrocinador, amb la qual cosa es creuen alliberats de tornar un altre cop a demanar permís. També, els nous directius, ens han explicat que aquest negoci no només no s'hauria encetat si el club no estigués en una situació econòmica crítica, sinó que mai s'hauria signat amb una firma comercial. De veritat, dos raonament per sentir-nos segurs que el Barça està en bones mans.

de baixada

El toro ferit. L'atletisme espanyol ha viscut els darrers anys amb peus de fang, atès la descoberta de l'ús del dopatge per part d'alguns d'ells que ha deixat els seus millors atletes en la pitjor de les posicions: la de tramposos. Està bé descobrir-ho, especialment descobrir atletes que de la trampa sembla que presumien fins al punt que, més que convertir-se en consumidors, havien passat a ser camells.