Retrets fraternals

José Montilla, en funcions de primer secretari del PSC, es queixava, diumenge, en el consell nacional del partit, de l'actitud que ha tingut el PSOE envers el govern de la Generalitat aquesta legislatura. “El govern del PSOE no ens ha posat les coses fàcils”, va deplorar Montilla. En les disputes es veu que hi ha hagut final feliç, però després d'un estira i arronsa que Montilla va qualificar d'“esgotador”, tot lamentant el desgast que la reticència produïa. De vegades Montilla es pronuncia amb aquesta claredat inesperada, sense ambigüitats ni al·lusions velades ni mitges tintes. El seu retret a la direcció i al govern del partit germà era diàfan i adolorit. Es veu que no hi ha hagut reciprocitat. El vot massiu dels electors catalans a les candidatures socialistes en les eleccions espanyoles del 2008 va garantir la reelecció de Zapatero. No s'ha pagat pas aquest suport amb la mateixa generositat. I un altre retret: a Montilla li dol tant o més el festeig poc dissimulat de Zapatero amb CiU. Com que Zapatero ja comptava amb el suport incondicional dels diputats del PSC, dissolts en el grup socialista del Congrés, ja no havia de preocupar-se'n i el que havia d'anar a cercar era el pacte amb la federació, en assumptes concrets. No hi ha hagut fluïdesa, doncs, entre el socialisme de Ferraz i el de Nicaragua o entre La Moncloa i la plaça de Sant Jaume, sinó més aviat desaprovació, desconfiança i un sentiment de superioritat del socialisme espanyol envers el català. Tot això, aquests anys, ha estat evident, però resulta interessant sentir-ho expressar ara a Montilla. Una de les raons d'aquesta actitud del PSOE és l'ambient anticatalà que els mitjans afins al PP han alimentat a Espanya. S'ha fet molta demagògia i el PSOE ha quedat atrapat en la teranyina. Poques concessions podia fer a Catalunya sense atiar el foc anticatalà que aleshores hauria cremat també el PSOE. Per això, al govern del PSOE, que ja tenia poques ganes d'obrir la mà, no li costava gens fer el ronsa. Ara Montilla ho lamenta. Però, per a ell, ja és massa tard.