El tracte del maltractament

S'acaba l'any però les males notícies, no. Perquè, per exemple, la violència contra les dones no s'atura. Fa cinc anys que es va aprovar la llei contra la violència de gènere, i les xifres no paren d'augmentar. I fa quatre dies, una enquesta posava de manifest que una de cada quatre dones catalanes diu que ha rebut algun tipus d'agressió masclista greu al llarg de la seva vida. L'enquesta també constatava que més del 80% dels casos no es denunciaven. I davant d'aquesta realitat, segur que ho han sentit, perquè fa dies que s'ha anunciat, el govern estatal vol que els mitjans no informem de les morts derivades d'aquesta violència. Diuen que és per evitar l'efecte crida que generen aquestes informacions. Pel mateix preu, que també prohibeixin mostrar els que s'enxampen a més de 200 km/hora o informar sobre robatoris, violacions, homicidis, no fos cas que es donin idees. Què ho fa, que els costi tan poc de prohibir? Fins ara els mitjans de comunicació havien ajudat a donar visibilitat a un problema que ha deixat de ser domèstic i s'ha convertit en social, que ha deixat de ser invisible per ser conegut, reconegut i en el millor dels casos, denunciat. El periodisme també és denúncia i sensibilització. Per què, doncs, el govern no pot demanar que es doni un altre tracte al maltractament més que no pas prohibir de parlar-ne? Què hi guanyarem, amagant el problema? No el solucionarem pas, al contrari, l'engreixarem més. No és tant què es diu, tot i que també, evidentment, sinó com es diu. Crec, sincerament, que es podria aconseguir un canvi de tendència explicant històries en clau positiva, donant veu a dones que hagin aconseguit superar aquest episodi tan fosc. Pensar en les víctimes i no en els agressors. Veure-hi el costat positiu també reforçaria les víctimes i els donaria més força i seguretat per sortir del pou, fer el pas i denunciar. Ara, després, s'han de sentir protegides i segures. No és pas per això que el govern no vol que parlem de les morts per violència de gènere? No és perquè després han de reconèixer que les mesures i els sistemes de protecció –com ara les polseres– no funcionen?