Grip nova: el retorn
Ha tornat la grip nova, que ja no hauria de ser-ho tant, de nova. Després de la cantarella que ens vam empassar durant mesos i mesos, des dels primers casos de Mèxic fins que vam acabar llançant quatre milions de vacunes a la brossa, ara, quan la nova branca del virus ja s'ha incorporat a la vacuna contra el virus comú i semblava que havia retornat la calma, la grip nova ha tornat a treure el cap entre els titulars del dia: dos morts a Catalunya. Són curiosos els mecanismes que atorguen o neguen l'actualitat, perquè jo no he llegit cap informació que aclarís si hi ha o no hi ha víctimes mortals de la grip comuna, ni he vist que les víctimes de càncer colorectal de l'última setmana surtin al diari (tret de les pàgines de necrològiques, on tots sortirem un dia o altre). La memòria és fugaç: les vacances d'agost ens havien regalat el final oficial de la pandèmia que ens va atemorir durant setze mesos i, al cap de quatre dies (o quatre mesos), sembla que tornem a ser a la tardor de l'any passat. Ens guardarem prou de dir que els temors d'aleshores fossin injustificats, però aquest mateix estiu es va publicar que en aquest any llarg d'hipocondria la grip A havia provocat 350 morts mentre la grip comuna en fa, cada any, al voltant de vuit mil. Aleshores ens assalten els dubtes fatídics: de la grip comuna, ¿no hi ha cap víctima mortal? Si mai n'hi ha cap, ¿serà notícia?
