El dinar més car del món
Aquest període de liquidació de la martingala política que estem vivint, ens proporciona, dia sí, dia també, exemples de fins a quin punt cavalquem, per dir-ho finament, a espatlles d'irresponsables. No només estem davant de la inseguretat jurídica i social d'altres èpoques, on el BOE era una arma per mantenir l'acolloniment general. Ara, simplement, vivim en la xarlotada permanent, peti qui peti i costi el que costi.
El 29 de novembre Felipe González, Rodrigo Rato i Javier Gómez Navarro van dinar a la seu de les cambres de comerç espanyoles i, en acabar, es van atrevir a opinar de com està de malament la situació econòmica del país. Poc motiu més va necessitar el nostre president del govern, el senyor Rodríguez, per treure la dalla i tirar-se al coll de Gómez Navarro, carregar-se les cambres de comerç que aquest presideix per indicació del mateix govern, i fer-se petar, de retruc, una de les últimes vies independents d'opinió que encara es fan sentir en aquesta Espanya del segle XXI. L'atac de banyes del senyor Rodríguez, en contra del que han volgut vendre, tindrà el cost directe d'acomiadar 4.000 i escaig treballadors, baixar fins al ridícul les quantitats de suport a les empreses, encarir el costos de gestió oficial d'aquestes i desairar uns 3.000 empresaris que havien decidit ajudar desinteressadament la societat des de les cambres. I l'empresa petita i l'individual, que ja no pagaven res o quasi res a les cambres, que es busqui la vida.
